Ericaïta
 Ericaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Fe₃2+(B₇O13)Cl |
| Epònim | Bruc |
| Localitat tipus | Riedel Potash Works, Hänigsen, Celle, Baixa Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.GA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.GA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/E.02 |
| Dana | 25.6.1.2 |
| Heys | 10.1.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,58Å; b = 8,65Å; c = 12,17Å; |
| Duresa | 7 a 7,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,731 nβ = 1,755 nγ = 1,755 |
| Birefringència | δ = 0,024 |
| Dispersió òptica | r > v |
| Impureses comunes | Mg, Mn(II) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1950 |
| Símbol | Eic |
| Referències | [1] |
L'ericaïta és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la boracita. Rep el seu nom pel seu color porpra, característic del gènere Erica.
Característiques
L'ericaïta és un borat de fórmula química Fe₃2+(B₇O13)Cl. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de cristalls pseudocúbics, dominats per {100} i modificats per {111}, de fins a 2,2 centímetres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 7 i 7,5. És una espècie dimorfa de la congolita, i és l'anàleg amb Fe2+ de la chambersita i la boracita, espècie amb la que forma una sèrie de solució sòlida.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ericaïta pertany a «06.GA - Tectoheptaborats» juntament amb els següents minerals: boracita, chambersita, congolita, trembathita i korzhinskita.
Formació i jaciments
És un component poc freqüent de dipòsits evaporítics marins. Va ser descoberta l'any 1950 als treballs de Riedel Potash, a Hänigsen, Celle (Baixa Saxònia, Alemanya).
Referències
