Emil Henriques
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 desembre 1883 Norrköping (Suècia) |
Mort | 19 novembre 1957 (73 anys) |
Activitat | |
Ocupació | patró de vaixell, advocat, regatista |
Esport | vela |
Participà en | |
1912 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 |
Família | |
Família | Henriques family (en) |
Fills | Pontus Henriques |
Pare | Pontus Herman Henriques |
Germans | Elin Brandell |
Medaller | |||
---|---|---|---|
Vela | |||
Jocs Olímpics | |||
Competint per Suècia | |||
Plata | Estocolm 1912 | 8 metres |
Emil Henriques (Norrköping, Östergötland, 19 de desembre de 1883 - Estocolm, 19 de novembre de 1957) va ser un regatista suec que va competir a començaments del segle xx.
El 1912 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estocolm, on va guanyar la medalla de plata en la categoria de 8 metres del programa de vela. Henriques navegà a bord del Sans Atout junt a Bengt Heyman, Alvar Thiel, Herbert Westermark i Nils Westermark.[1][2]
El 1907 es llicencià en dret per la Universitat d'Uppsala. A partir de 1911 va exercir d'advocat a Estocolm. Com a advocat va ser membre de la junta directiva de l'Associació d'Advocats de Suècia, Secretari del Consell de l'Escola Tècnica i la Comissió Nacional d'Assegurances.[3]
També va ser el primer president de la Lliga sueca de bridge entre 1932 i 1947.[4]