Eleccions presidencials dels Estats Units de 2024

Eleccions presidencials dels Estats Units de 2024
 ← 2020 Modifica el valor a WikidataEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata 2028 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data5 novembre 2024 Modifica el valor a Wikidata Inici
Tipuseleccions presidencials dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpresident dels Estats Units. Durada del mandat: 4 anys
vicepresident dels Estats Units. Durada del mandat: 4 anys Modifica el valor a Wikidata
Candidat
Donald Trump  — Partit Republicà dels Estats Units
0
 
Joe Biden  — Partit Demòcrata dels Estats Units
Candidat a la vicepresidència: Kamala Harris
0
 

Les eleccions presidencials dels Estats Units de 2024 es celebraran el 5 de novembre de 2024. Les eleccions determinen els electors del Col·legi Electoral dels Estats Units i aquest grup de delegats elegeix un nou president i vicepresident o en reelegeix els titulars.[1] Els candidats dels dos principals partits seran l'expresident republicà Donald Trump i el president sortint, el demòcrata Joe Biden.

Les eleccions es produeixen sobretot després dels intents de Trump de revocar els resultats de les eleccions de 2020 i l'atac al Capitoli dels Estats Units del 6 de gener. És la primera revanxa d'eleccions presidencials des de les celebrades en 1956, que van enfrontar Dwight D. Eisenhower i Adlai Stevenson.

Procediment

L'article dos de la Constitució dels Estats Units estableix que perquè una persona exerceixi com a president, l'individu ha de ser ciutadà nascut als Estats Units, tenir almenys 35 anys i haver estat resident als Estats Units durant almenys 14 anys. La Vint-i-Segona esmena prohibeix que qualsevol persona sigui elegida president més de dues vegades.[2]

Els principals candidats dels partits cerquen la nominació mitjançant una sèrie d'eleccions primàries i caucus que seleccionen els delegats que trien el candidat a President a les convencions de nominació presidencials de cada partit, que també trien un company de candidatura a vicepresident, que sol triar el candidat a President i després és ratificat pels delegats a la convenció del partit.[2]

Les eleccions generals se celebren el dimarts després dels primers dilluns del mes de novembre o el dimarts després del primer de novembre[3] per sufragi indirecte, en les quals els electors votan per a una llista de membres del Col·legi Electoral que després elegeixen directament el president i el vicepresident.[2]

El Col·legi Electoral dels Estats Units està format per 538 membres, repartits entre cada estat (i el districte de Colúmbia) segons l'últim cens.[4] Cada circumscripció té com a mínim tres delegats al Col·legi electoral.[5] Respecte el col·legi electoral de la dècada de 2010, sis estats han incrementat els escons a la Cambra: Colorado, Florida, Montana, Carolina del Nord i Oregon en van guanyar un, Texas en va guanyar dos, mentre que Califòrnia, Illinois, Michigan, Nova York, Ohio, Pennsilvània i Virgínia Occidental van perdre un seient cadascun.[6]

Candidats

Partit Demòcrata

El 25 d'abril de 2023, el president Joe Biden va anunciar la seva precandidatura a la reelecció pel Partit Demòcrata,[7] mantenint la vicepresidenta Kamala Harris com a companya de fórmula.[8] Fins al superdimarts del 5 de març només Biden, Jason Palmer i Marianne Williamson van ser candidats importants per a la nominació presidencial demòcrata i el 12 de març de 2024, Biden es va convertir oficialment en el candidat demòcrata a la presidència.[9]

L'actuació de Biden al primer debat el juny contra Donald Trump i els seus lapsus a cimera de l'OTAN de juliol van causar molt neguit als demòcrates, i es van qüestionar la viabilitat de Biden com a candidat, i alguns dels majors donants van congelar les donacions, per estudiar la viabilitat de Kamala Harris com alternativa[10] amb la temença que una possible onada republicana no només suposaria l'elecció de Trump, sinó que escombraria els demòcrates del poder al Congrés.[11]

Partit Republicà

Una setmana després de les eleccions de mig mandat del 2022, l'expresident Donald Trump va anunciar a Mar-a-Lago que tornaria a presentar-se a la presidència el 2024. Als caucus d'Iowa del 15 de gener, Donald Trump va aconseguir una victòria contundent, amb Ron DeSantis superant per poc a Nikki Haley pel segon lloc i Vivek Ramaswamy en un llunyà quart.[12] Després dels caucus d'Iowa, Ramaswamy i DeSantis van abandonar la carrera i van donar suport a Trump, deixant Trump i Haley com els únics candidats importants restants. Trump va derrotar a Haley a les primàries de Nova Hampshire del 23 de gener, encara que amb un marge de victòria més petit que el que va aconseguir a Iowa, i la va derrotar de nou a les primàries de Carolina del Sud del 24 de febrer. Després de les aclaparadores victòries de Trump a tot el país el superdimarts, Haley va suspendre la seva campanya el 6 de març, després d'haver guanyat només Vermont i el Districte de Columbia.[13]

Partit Llibertari

El 26 de maig el Partit Llibertari va escollir l'exsenador per Geòrgia Chase Oliver, que es va imposar a les opcions que proposaven donar suport al republicà Donald Trump[14] o l'independent Robert F. Kennedy Jr.[15]

Altres candidats

Candidats de tercers i independents també han anunciat candidatures presidencials, entre ells Robert F. Kennedy Jr. i Cornel West. Alguns tercers partits establerts, com el Partit de la Solidaritat Americana, el Partit de la Prohibició, el Partit de la Constitució i el Partit pel Socialisme i l'Alliberament, han anunciat candidatures presidencials, mentre que el Partit Verd ha començat les seves primàries. Tot i que els candidats independents o de tercers solen tenir millors resultats en les enquestes d'opinió que en el rendiment electoral real, els candidats de tercers, a l'abril de 2024, tenen el pronòstic més elevat a les enquestes des de les xifres de les enquestes de Ross Perot en la dècada de 1990.[16]

Sondejos

Després del primer debat entre els dos principals candidats del 27 de juny,[17] cap president en funcions tenia una puntuació d'aprovació tan baixa com la de Joe Biden des de la de George H. W. Bush, i cap president estava tan enrere en les enquestes des de la candidatura de Jimmy Carter a la reelecció.[18]

Línia de tendència de regressió local dels resultats de les enquestes entre Trump (vermell) i Biden (blau) realitzades fins a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2024 (exclou "altres" i "indecisos").
Enquestadora/Mitjà de comunicació Data Mostra % vot registrat per a

Biden/P. Demòcrata

% vot registrat per a

Trump/P. Republicà

Ipsos/Reuters[19] 7 a 13 maig 2024 2.144 46,0% 46,0%
Ipsos/Reuters[20] 3 a 9 gener 2024 4.677 40,0% 38,0%
Escrutini eleccions 2020 3 novembre 2020 51,31% 46,86%

Intent d'asassinat de Donald Trump

El 13 de juliol de 2024, l'expresident dels Estats Units i candidat presidencial Donald Trump va rebre un tret a l'orella dreta mentre es trobava en un míting de campanya per les eleccions presidencials dels Estats Units de 2024 prop de Butler, Pennsilvània. L'autor dels trets fou Thomas Matthew Crooks, de 20 anys, que va disparar des d'un terrat fora del lloc de la concentració amb un rifle semiautomàtic, abans de ser abatut per un franctirador de l'equip de contraatac del Servei Secret.[21] És el primer cop que un ex o actual president dels Estats Units resulta ferit en un intent d'assassinat des que el llavors president Ronald Reagan va ser disparat el 1981, i la primera vegada per a un candidat presidencial des de l'intent d'assassinat de George Wallace el 1972.[22]

Referències

  1. ↑ "3 U.S.C. § 7 – U.S. Code – Unannotated Title 3. The President § 7. Meeting and vote of electors", FindLaw.com.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «US Election guide: how does the election work?» (en anglès). The Telegraph, 06-11-2012. [Consulta: 18 maig 2024].
  3. ↑ Valverde, Llorenç. «El primer dimarts després del primer dilluns». Diari de Balears, 26-10-2008. Arxivat de l'original el 2021-07-28. [Consulta: 24 abril 2020].
  4. ↑ Neale, Thomas. The Electoral College: How It Works in Contemporary Presidential Elections. Congressional Research Service, 2012. 
  5. ↑ «Distribution of Electoral Votes» (en anglès). National Archives, 06-03-2020. [Consulta: 24 abril 2020].
  6. ↑ Geoffrey Skelley, Nathaniel Rakich. «Which States Won — And Lost — Seats In The 2020 Census?». five thirty eight, 26-04-2021. [Consulta: 20 maig 2024].
  7. ↑ Evans, Gareth. «President Joe Biden launches 2024 re-election campaign» (en anglès). BBC, 26-04-2023. [Consulta: 26 maig 2024].
  8. ↑ Rafford, Claire. «Biden commits to Harris as his running mate for 2024» (en anglès). Politico, 19-01-2022. [Consulta: 26 maig 2024].
  9. ↑ Aditi Sangal, Elise Hammond, Jack Forrest, Maureen Chowdhury. «Biden and Trump head toward rematch after securing party nominations» (en anglès). CNN, 13-03-2024. [Consulta: 26 maig 2024].
  10. ↑ Pellicer, Judit. «Grans donants a la campanya de Biden congelen els fons i estudien la popularitat de Harris». El Nacional, 13-07-2024. [Consulta: 13 juliol 2024].
  11. ↑ Liz Crampton, Sarah Ferris, Ally Mutnick, Jeff Coltin, Jeremy B. White. «‘It’s over’: Democrats remain in panic over Biden’s reelection» (en anglès). Politico, 12-07-2024. [Consulta: 13 juliol 2024].
  12. ↑ Stephen Gruber-Miller, F. Amanda Tugade. «Nikki Haley takes third in Iowa Caucuses but says Iowans have made it a '2-person race'» (en anglès). Des Moines Register, 15-01-2024. [Consulta: 31 maig 2024].
  13. ↑ Steve Peoples, Meg Kinnard. «Nikki Haley suspends her campaign and leaves Donald Trump as the last major Republican candidate». Associated Press, 07-03-2024. [Consulta: 31 maig 2024].
  14. ↑ Bowden, John. «Trump furiously jeered as he taunts Libertarians for winning ‘3%’ in elections at their convention» (en anglès). Independent, 26-05-2024. [Consulta: 28 maig 2024].
  15. ↑ Gibson, Brittany. «Libertarians pick Chase Oliver as presidential nominee» (en anglès). Politico, 26-05-2024. [Consulta: 28 maig 2024].
  16. ↑ Aaron Blake. «Third-party candidates see some of their best polls since Ross Perot» (en anglès). The Washington Post, 27-10-2023. [Consulta: 1r juny 2024].
  17. ↑ Crespí Ferrer, Antònia. «Trump arracona Biden en el primer debat electoral i genera dubtes sobre l'edat del president» (en anglès). Ara, 28-06-2024. [Consulta: 7 juliol 2024].
  18. ↑ Shepard, Steven. «We now know how bad the debate was for Biden» (en anglès). Politico, 04-07-2024. [Consulta: 7 juliol 2024].
  19. ↑ «Ipsos 2024 U.S. National Election Survey – May 2024» (en anglès). Ipsos, 16-05-2024. [Consulta: 20 maig 2024].
  20. ↑ «Reuters/Ipsos Issues Survey - January 2024» (en anglès). Ipsos, 16-01-2024. [Consulta: 20 maig 2024].
  21. ↑ «Trump, evacuat ferit d'un míting a Pensilvània després d'un tiroteig». El Nacional, 14-07-2024. [Consulta: 14 juliol 2024].
  22. ↑ «Live Updates: Trump 'Safe' After Shooting at Rally; Suspect Killed», 13-07-2024. [Consulta: 14 juliol 2024].