El Tuerto de Pirón
(1870) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (mul) Fernando Delgado Sanz 30 maig 1846 Santo Domingo de Pirón (província de Segòvia) |
Mort | 5 juliol 1914 (68 anys) Monestir de Sant Miquel dels Reis (Comarca de València) |
Causa de mort | claustrofòbia amargor |
Sepultura | Cementerio de San Sebastián (en) |
Cap de la Mata de Lladres | |
25 juliol 1866 – 1883, 1888 (empresonament) ← cap valor – Supressió del càrrec → | |
Dades personals | |
Residència | Monestir de Sant Miquel dels Reis (–1914) Colmenar Viejo (1883–1888) Serra de Guadarrama (1882–1883) Pirón River (en) (1882–1883) Segòvia (1881–1882) Pirón River (en) (1866–1881) Serra de Guadarrama (1866–1881) Santo Domingo de Pirón (1846–1866) Presó Model de Madrid Ceuta penitentiary (en) |
Ideologia | Liberalisme i anarquisme |
Religió | Agnosticisme |
Formació | Santo Domingo de Pirón Acadèmia Central de la Defensa |
Alçada | 1,85 m |
Color dels ulls | Marró |
Color de cabells | Cabells marrons |
Activitat | |
Lloc de treball | Província de Segòvia Província de Madrid |
Ocupació | bandoler (1866–) |
Activitat | Santo Domingo de Pirón, 25 juliol 1866 - Miraflores de la Sierra, 1883 |
Membre de | La Mata de Lladres |
Alumnes | El Brujo de Carranzales |
Participà en | |
22 juny 1866 | Revolta de la caserna de San Gil |
Altres | |
Parella | Dolores (valor desconegut–1866) Moça zalamera madrilenya (dècada del 1870–dècada del 1870) |
Fills | valor desconegut |
Pares | Ramón Delgado Adrados i Ana Sanz de Ysabel |
Condemnat per | homicidi → (presó perpètua) extorsió sacrilegi robatori furt robatori d'identitat |
Fernando Delgado Sanz, més conegut com El Tuerto de Pirón o Tuerto Pirón (Santo Domingo de Pirón, Segòvia 30 de maig de 1846 - València 5 de juliol de 1914), va ser un bandoler segovià molt temut en la seva època que amb el temps va guanyar fama de bondadós, anomenat així per tenir des de nen un núvol a l'ull que cobria amb un pegat.[1] Va actuar principalment a la serra de Guadarrama i les conca dels rius Pirón i Lozoya.[2][3][4][5]
La seva vida després de mort va ser fantasiada i en un breu període ja va formar part dels mites populars i les seves aventures són cantades de poble en poble.[6] Se'l considera des de la seva mort l'últim bandoler de la Serra de Guadarrama.[7][8][9]
Referències
- ↑ Calleja Guijarro, Tomás. Segovia Sur, D.L.. Romances de El Tuerto de Pirón. Espirdo: Taller Imagen S.l., 2005.
- ↑ Campos, Andrés «El maravilloso país del Tuerto» (en castellà). El País [Madrid], 03-04-2003. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Segovia, El Adelantado de. «Adrada de Pirón, historia y tradiciones en las tierras del “Tuerto” | El Adelantado de Segovia» (en castellà). [Consulta: 27 agost 2021].
- ↑ Planet, Lonely. «Fotos: 18 escapadas a una hora de Madrid» (en castellà), 07-05-2021. [Consulta: 27 agost 2021].
- ↑ Pastor Martín, Jesús. Leyendas heroicas y picarescas de Segovia. Segovia: Derviche, D.L. 2013. ISBN 978-84-940562-5-3.
- ↑ Sanz, Ignacio. Viaje por la cuenca del río Pirón. Madrid: Edic. de la Torre, 1982. ISBN 84-85866-30-4.
- ↑ Fernando. «Bandoleros / Mata de Los Ladrones» (en castellà). [Consulta: 27 agost 2021].
- ↑ vincent&vincent-media. «Fundación Joaquín Díaz - Revista de Folklore» (en castellà). [Consulta: 27 agost 2021].
- ↑ «Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España». [Consulta: 27 agost 2021].