Cristino Martos Balbi
Retrat de Cristino Martos publicat a La Ilustración Española y Americana el 8 de febrer de 1893. | |||||||||||||||||||||||||||||
Nom original | (es) Cristino Martos y Balbí | ||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||
Naixement | 13 setembre 1830 Granada (Espanya) | ||||||||||||||||||||||||||||
Mort | 17 gener 1893 (62 anys) Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||
Sepultura | cementiri de San Isidro 40° 24′ 06″ N, 3° 43′ 34″ O / 40.401664°N,3.726103°O / 40.401664; -3.726103 | ||||||||||||||||||||||||||||
Ministre d'Estat | |||||||||||||||||||||||||||||
1 de novembre de 1869 – 9 de gener de 1870 | |||||||||||||||||||||||||||||
4 de gener de 1871 – 24 de juliol de 1871 | |||||||||||||||||||||||||||||
← Juan Bautista Topete | |||||||||||||||||||||||||||||
13 de juny de 1872 – 12 de febrer de 1873 | |||||||||||||||||||||||||||||
Ministre de Gràcia i Justícia | |||||||||||||||||||||||||||||
4 de gener de 1874 – 13 de maig de 1874 | |||||||||||||||||||||||||||||
Congrés dels Diputats | |||||||||||||||||||||||||||||
28 d'abril de 1879 – 29 de desembre de 1890 | |||||||||||||||||||||||||||||
Circumscripció | València | ||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | diplomàtic, polític, periodista | ||||||||||||||||||||||||||||
Partit | Partit Radical | ||||||||||||||||||||||||||||
Membre de | |||||||||||||||||||||||||||||
Fills | Cristino Martos y Llobell | ||||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Cristino Martos Balbi (Granada, 13 de setembre de 1830 - Madrid, 17 de gener de 1893)[1] fou un advocat i polític espanyol, va ser president del Congrés dels Diputats i ministre d'Estat durant la regència del general Serrano i durant el regnat d'Amadeu I i ministre de Gràcia i Justícia durant la I República.
Biografia
Després d'estudiar a Granada Toledo i Madrid es va llicenciar en Dret. Va participar activament en la Revolució de 1854 que donaria origen al Bienni Progressista i en l'intent de cop d'Estat que en 1866 va encapçalar Joan Prim i que li va suposar una condemna a mort que li va ser commutada per la de bandejament. La Revolució de 1868 li va permetre tornar a Espanya iniciant la seva carrera política com a president de la Diputació Provincial de Madrid. Diputat per Toledo en les Corts Constituents de 1869, tornaria a obtenir escó a les eleccions de 1872 per Madrid i per València en els comicis celebrats entre 1879 i 1886 per a finalment tornar a ser escollit per Toledo el 1891.[2] Va ser ministre d'Estat entre l'1 de novembre de 1869 i el 9 de gener de 1870 en un govern presidit per Joan Prim tornant a ocupar aquesta cartera ministerial, ja durant el regnat d'Amadeu I, en dues ocasions: entre el 4 de gener i el 24 de juliol de 1871 en un gabinet que va presidir el general Serrano, i entre el 13 de juny de 1872 i el 12 de febrer de 1873 en un govern presidit per Manuel Ruiz Zorrilla.[3] Amb la I Republica tornaria a ser ministre a l'ocupar la cartera de Gràcia i Justícia entre el 4 de gener i el 13 de maig de 1874 en el govern que successivament haurien de presidir Francisco Serrano Bedoya i Juan Zavala de la Puente.
Referències
- ↑ «Cristino Martos y Balbi (1830-1893)». Base documental d'Història Contemporània de Catalunya.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 3 octubre 2015].
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Manuel Silvela Le Vielleuze | Ministre d'Estat 1869-1870 | Succeït per: Práxedes Mateo Sagasta |
Precedit per: Juan Bautista Topete y Carballo | Ministre d'Estat 1871 | Succeït per: Fernando Fernández de Córdova |
Precedit per: Augusto Ulloa y Castañón | Ministre d'Estat 1872-1873 | Succeït per: Emilio Castelar y Ripoll |
Precedit per: Eugenio García Ruiz | Ministre de Gràcia i Justícia 1874 | Succeït per: Manuel Alonso Martínez |
Precedit per: Alejandro Groizard y Gómez de la Serna | President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1878 | Succeït per: Manuel Silvela y de Le Vielleuze |
Premis i fites | ||
Precedit per: Antonio Benavides y Fernández de Navarrete | Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira C 1893 | Succeït per: Miguel Colmeiro y Penido |