Cosme Amiguet

Plantilla:Infotaula personaCosme Amiguet, segle XV- segle XVI
Biografia
Naixementsegle XV
Mortsegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Rector de la Universitat de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsC. Amiguet
Activitat
OcupacióCatedràtic de Medicina i rector de l'Estudi General de Barcelona.

Cosme Amiguet[1] (segle XV - segle XVI), fou un Doctor en Medicina, Síndic de l'Estudi de Medicina i Arts, Rector de l'Estudi General de Barcelona (1536-1537 i 1550-1551), Canceller (1537-1538 i 1557-1558) i Tresorer. Fou Conseller tercer el 1542, el 1555 i 1556.

Biografia

Doctor en medicina, va gaudir d'una càtedra a la Facultat de Medicina on exercí de professor entre 1532 i 1558.[2] Com a Síndic de l'Estudi de Medicina i Arts, va ser un dels impulsors de l'establiment de l'Estudi General a Barcelona. Va ser nomenat Rector de l'Estudi General de Barcelona, càrrec que va exercir entre l'1 d'agost de 1536 i el 31 de juliol de 1537, i més endavant tornà a ser rector de l'1 d'agost de 1550 al 31 de juliol de 1551.

Canceller entre 1537 i 1538, i un altre cop entre el març de 1557 i el 31 de juliol de 1558.[3] També va ser-ne Tresorer en els períodes 1534-1535, 1542-1543 i 1553-1554.

Amiguet serà qui va demanar a Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic la confirmació dels privilegis del Col·legi de Metges de la ciutat de Barcelona, mitjançant el document "Confirmació que a instància del síndic, 10 doctor en Medicina Cosme Amiguet, feu l'Emperador Carles V, dels privilegis concedits per Ferran el Catòlic, al Caldegi de Metges de la ciutat de Barcelona".[4] Durant el seu rectorat, l'Ajuntament de Barcelona va concedir a l'Estudi General el solar de capdamunt de la Rambla i es van començar les obres de construcció de l'edifici.

Fou Conseller tercer el 1542, el 1555 i 1556.[5] Va morir, probablement a Barcelona, al segle xvi.

Referències

  1. ↑ Fernández Luzón, Antonio."La Universidad de Barcelona en el siglo XVI" edició en accés obert del text original, tesi doctoral a la UAB(2003)
  2. ↑ Querol Coll, Enric. Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l'Edat Moderna, Textos i Estudis de Cultura Catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p. 103.
  3. ↑ Fernández Luzón, Antonio. "La Universidad de Barcelona en el siglo XVI" edició en accés obert del text original, tesi doctoral a la UAB Barcelona, 2003, p. 309
  4. ↑ Corbella, Jacint. «Alguns aspectes de l'obra històrica del doctor Josep Maria Roca i Heras (1863-1930): les notes medicals històriques», Gimbernat, 40, 2003, p. 146. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert
  5. ↑ Fernández Luzón, Antonio. "La Universidad de Barcelona en el siglo XVI" edició en accés obert del text original, tesi doctoral a la UAB Barcelona, 2003, p. 53

Bibliografia

  • Corbella, Jacint. «Alguns aspectes de l'obra històrica del doctor Josep Maria Roca i Heras (1863-1930): les notes medicals històriques», Gimbernat, 40, 2003, pp. 141-151. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert.
  • Fernández Luzón, Antonio. "La Universidad de Barcelona en el siglo XVI". Barcelona: Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona, 2005. 342 p. (edició en accés obert del text original, tesi doctoral a la UAB).
  • Riera Blanco, Manuel. «Mestres d'art i medicina, els pretors del remei i doctors en medicina», Gimbernat, 47, 2007, pp. 39-71. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Enllaços externs

  • Registre d'autoritat de Cosme Amiguet. CRAI. Universitat de Barcelona Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine.. (Consulta: 20 de març de 2015).


Càrrecs públics
Precedit per:
Cristòfor Castellví 		Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de l'Estudi General de Barcelona
1536-1537 		Succeït per:
Llorenç Benet
Precedit per:
Bartomeu Alcalís 		Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de l'Estudi General de Barcelona
1550-1551 		Succeït per:
Joan Bofill