Cosalita
Cosalita | |
---|---|
Fórmula química | Pb₂Bi₂S₅ |
Epònim | Cosalá |
Classificació | |
Categoria | sulfurs > sulfosals |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.08 |
Dana | 3.5.9.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics allargats, freqüentment amb formes similars a agulles i capil·lars, massiva |
Estructura cristal·lina | a = 19.09Å, b = 23.87Å, c = 4.055Å |
Color | gris plom, gris fosc |
Exfoliació | bona |
Fractura | desigual |
Duresa | 2,5 a 3 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | negra |
Diafanitat | opaca |
Densitat | mesurada: 6,86 a 6.99 g/cm³, calculada: 7,12 g/cm³ |
Pleocroisme | feble |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Cos |
Referències | [1] |
La cosalita és un mineral de la classe dels sulfurs que rep el seu nom de la mina mexicana de Cosalá, Sinaloa, on va ser descoberta el 1868.
Característiques
La cosalita és un sulfur de plom i bismut, amb fórmula Pb₂Bi₂S₅. Sembla contenir coure com a constituent essencial.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic i la seva lluentor és metàl·lica. Generalment es troba de manera massiva, però el seu hàbit inclou cristalls prismàtics allargats, freqüentment amb formes similars a agulles i capil·lars, o de manera fibrosa o en forma de plomes.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cosalita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoita, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaite, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiita, tsugaruita, pillaita, zinkenita, scainiita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaita, eskimoita, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaita, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
Formació i jaciments
Es pot trobar en filons hidrotermals a temperatura moderada, en dipòsits de contacte metasomàtics, en reemplaçaments epitermals i en pegmatites. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la Vall de Ribes (Ribes de Freser, Ripollès).[3]
Varietats
Es coneixen tres varietats de la cosalita:
- Argentocosalita, una varietat que conté plata, amb fórmula Pb2-x(Ag,Cu)2xBi₂S₅, trobada a la prefectura de Ganzhou, a la Xina.[4]
- Argentocuprocosalita, una varietat que conté coure i plata, amb fórmula (Pb,Cu,Ag)₂Bi₂S₅.[5]
- Cosalita antimonial, una varietat que conté antimoni, trobada a l'estat de Caríntia, Àustria.[6]
Referències
- ↑ «Cosalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2014].
- ↑ Clark, A. Dept. of Mineralogy, Natural History Museum, London. Hey's Chemical Index of Minerals (en anglès). tercera. Chapman & Hall, 1993 [Consulta: 6 juny 2014].
- ↑ «Cosalite from Vall de Ribes mining district, Ribes de Freser, Girona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ «Argentocosalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2014].
- ↑ «Argentocuprocosalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2014].
- ↑ «Antimonian Cosalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2014].