Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
 | Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és. |
 | Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
| |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | organització  | ||||
| Objectius | Millora dels serveis bibliotecaris a través de la cooperació | ||||
| Idioma oficial | Català, Castellà, Anglès | ||||
| Història | |||||
| Estat legal | Actiu del 1996 al 2013 | ||||
| Creació | 1996 | ||||
| Reemplaçat per | Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Director | Lluís Anglada i de Ferrer | ||||
| Altres | |||||
Premis
| |||||
| Lloc web | http://www.csuc.cat/ca/biblioteques-cbuc | ||||
El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya[1] (CBUC), 1996-2013, fou una agrupació de biblioteques amb la missió de millorar els serveis que ofereix a través de la cooperació. Actualment està integrat dins del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), des d'on continua la seva activitat fundacional.
La primera activitat del CBUC va ser crear el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), però ràpidament es va veure que era possible i beneficiós organitzar un programa de préstec interbibliotecari. Els resultats dels programes inicials van animar a iniciar-ne de nous (compres conjuntes d'equipament, formació, benchmarking…) i sobretot a elaborar el projecte de la Biblioteca Digital de Catalunya.
El CBUC va ser guardonat el juliol de 2015 amb la Placa Narcís Monturiol[2] al mèrit científic i tecnològic.
Membres [3]
El CBUC estava format per la Generalitat de Catalunya i les següents universitats i institucions:
- Universitat de Barcelona
- Universitat Autònoma de Barcelona
- Universitat Politècnica de Catalunya
- Universitat Pompeu Fabra
- Universitat de Girona
- Universitat de Lleida
- Universitat Rovira i Virgili
- Universitat Oberta de Catalunya (Biblioteca de la UOC)
- Biblioteca de Catalunya
El CBUC també comptava amb d'altres membres associats:
- Universitat Jaume I
- Universitat de Vic
- Universitat d'Andorra
- Universitat de les Illes Balears
- Universitat Ramon Llull
- Universitat Internacional de Catalunya
- Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
- Museu Nacional d'Art de Catalunya
- Museu d'Art Contemporani de Barcelona
Estructura i funcionament [4]
El CBUC es constitueix a finals de 1996 com un organisme públic amb personalitat jurídica pròpia. El Consell de Govern estava format per dos representants de cada institució membre, la Comissió Executiva que vetllava pel funcionament del CBUC i la Comissió Tècnica -formada pels directors de les biblioteques - examinava les propostes d'actuació i en feia el seu seguiment. El CBUC tenia una Oficina Tècnica que s'encarregava de les tasques de coordinació i d'implementació del pla anual de treball. L'ànima dels programes del CBUC eren els grups de treball. Aquests estaven formats per tècnics de les biblioteques i es reunien de forma periòdica o ad hoc segons el tema ho requeria.
Història[1][4]
El Consorci de Biblioteques de Catalunya[3] va néixer amb l'objectiu de millorar els serveis bibliotecaris a través de la cooperació i de la creació d'infraestructures bibliogràfiques i d'informació per a la comunitat universitària i investigadora de Catalunya. Ja el mateix any de la seva fundació, el CBUC va crear el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), que ara dona accés a més de 10 milions de documents físics.
Més endavant, el 1999, es va crear el servei de contractació conjunta d'informació electrònica, la Biblioteca Digital de Catalunya (BDC). A més, el CBUC també ha creat repositoris cooperatius d'informació electrònica. És el cas de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX), de revistes culturals i erudites (RACO), articles científics (RECERCAT), materials docents (MDX) i col·leccions digitals referides a Catalunya (MDC).
El 2014 el CBUC es va fusionar amb un altre consorci universitari especialitzat en tecnologies de la informació (CESCA) per constituir el CSUC. Així, el CBUC es va integrar al CSUC aportant-hi 12 programes d'activitats consolidats, un ampli teixit de membres associats i institucions col·laboradores i un prestigi consolidat, tant a nivell nacional com internacional.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Apartat Història dins de CSUC». Arxivat de l'original el 2016-08-05. [Consulta: 7 juny 2016].
- ↑ «Blog del CSUC». [Consulta: 7 juny 2016].
- ↑ 3,0 3,1 Anglada, Lluís M. «Working Together, Learning Together: The Consortium of Academic Libraries of Catalonia». Information Technology and Libraries, 18, núm. 3, 1999, pàg. 139-144.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Anglada i de Ferrer, Lluís M. «Cooperación entre bibliotecas universitarias españolas y la experiencia del CBUC» (en castellà). Encontro das Bibliotecas do Ensino Superior a Lisboa [Lisboa], Desembre 2003 [Consulta: 14 maig 2016].
Bibliografia
- Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. CBUC 1995-2004: Deu anys d'activitats i de presència pública, 2005, p. 195 p.
- Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. CBUC 2004-2013: Els últims deu anys d'activitats i de presència pública, 2016, p. 412 p.
- Anglada i de Ferrer, Lluís M. Cooperación entre bibliotecas universitarias españolas y la experiencia del CBUC, conferència presentada a: I Encontro das Bibliotecas do Ensino Superior a Lisboa (pdf) (en castellà), desembre de 2003.