Castell de Pontils

Imatge
DadesTipusCastell Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesAltitud637 m Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaPontils (Conca de Barberà) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióAl turó del Castellot Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 29′ N, 1° 23′ E / 41.48°N,1.39°E / 41.48; 1.39
Bé cultural d'interès nacionalTipusmonument històricCodi BCIN1427-MH Modifica el valor a WikidataCodi BICRI-51-0006723 Modifica el valor a WikidataId. IPAC1614 Modifica el valor a WikidataId. IPAPC12251 Modifica el valor a Wikidata

El castell de Pontils és un Bé Cultural d’Interès Nacional inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

Actualment només en queden restes. La construcció original era de planta rectangular (32 x 35 metres aprox.), delimitada per una muralla. Al bell mig d’aquest espai s’hi alçava una torre circular. A l’extrem sud del recinte es conserven les restes d’un edifici; segons Marina Miquel, Josep Santesmases i Dolors Saumell, es tracta d’una antiga església. De la façana principal en van ser robades una finestra i les dovelles de l’art de mig punt de la porta d’accés. Enfront d’aquesta façana va identificar-se una necròpoli.[1]

Història

La primera referència documental del castell de Pontils es remunta a 976, quan consta com a terme limítrof del castell de Queralt. No torna a referenciar-se fins als documents de venda del castell de Montclar (1030 i 1033). A mitjans del segle XI pertanyia als comtes de Barcelona. Ermessenda, vídua del comte Ramon Borrell, ven el castell al seu net Ramon Berenguer I i Almodis (1057). Els Castelló, convertits en feudataris el 1062, es mantenen lligats a la fortificació durant tota la baixa edat mitjana.[1]

El 1344, Pere III el Cerimoniós reclama als castlans de Pontils que li prestin homenatge, en el marc de la guerra que mantenia contra el reu Jaume de Mallorca-Rosselló.[1]

A l'edat moderna, la jurisdicció va passar a mans dels comtes de Savallà, i posteriorment dels marquesos d'Aitona, que en mantingueren la possessió fins a la desamortització de Mendizábal.[2][3][4] El 1648, en el marc de la Guerra dels Segadors, les tropes castellanes van malmetre el castell.[5]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Pontils
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Miquel, Marina; Santesmases, Josep; Saumell, Dolors. Els castells del Gaià. Valls: Cossetània Edicions, Institut d'Estudis Vallencs i Centre d'Estudis del Gaià, 1999, p. 83-85. ISBN 84-89890-37-4. 
  2. ↑ Serra Masdeu, Anna Isabel «De l’esplendor arquitectònic a l’abandonament: el cas de l’església parroquial de Santa Perpètua de Gaià (inici segle XIX)». Aplec de Treballs, n.38, 2020, pàg. 231.
  3. ↑ «Castell de Pontils». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 juny 2012].
  4. ↑ «Castell de Pontils - Pontils». Patrimoni Arquitectònic de la Conca de Barberà. [Consulta: 3 novembre 2022].[Enllaç no actiu]
  5. ↑ Planas de Martí, Ignasi. L'Alt Gaià, entre la Segarra i el Camp. Valls: Cossetània Edicions, 1999, p. 52. ISBN 84-89890-40-4.