Carlos Oroza

Plantilla:Infotaula personaCarlos Oroza

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 maig 1923 Modifica el valor a Wikidata
Viveiro (Lugo) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 novembre 2015 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Vigo (Pontevedra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Pereiró Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
FillsMarina Oroza Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2008)  Premi laxeiro Modifica el valor a Wikidata

Carlos Oroza (Viveiro, Espanya, 1923 - Vigo, 21 de novembre de 2015[1]) va ser un poeta en llengua castellana. Va ser conegut principalment per la interpretació i performance de la seva pròpia obra. Aquesta obra és escassa, freqüentment reescrita i basada en poemes de versos lliures amb un gran predomini del ritme. És poesia per ser escoltada, ja que el poeta es declara a favor de l'oralitat considerant als llibres "cementiris de signes".

En els anys seixanta es va fer famós en l'ambient literari-poètic gràcies a la realització de múltiples recitals per tot Espanya, adscrits en forma i contingut als de la Generació Beat. Són múltiples les entrevistes que li nomenen l'Allen Ginsberg espanyol. Francisco Umbral va escriure que "[Carlos Oroza] era el poeta maleït del cafè Gijón, el bohemi dels seixanta".

En aquesta època va fundar, al costat de Víctor Lizárraga i Victoria Paniagua, la revista Tropos.

Se li va atorgar a Nova York el premi internacional de Poesia Underground.

Després de viure a Madrid, Eivissa i EUA actualment resideix a Vigo.

Ha rebut nombrosos homenatges i ha rebut la medalla d'or del Cercle de Belles arts de Madrid.

Oroza recitant.

Obra publicada

  • Eléncar, (1974, Tres Catorze Disset)
  • Cabalum, (1980, Ediciós do Castro)
  • Alicia, (1985)
  • Una porción de tierra gris del norte, (1996)
  • En el norte hay un mar que es más alto que el cielo, primera edició 1997, revisada i ampliada en 2005 (Diputació de Pontevedra).
  • La llama prestada, (1998)
  • Un sentimiento ingrávido recorre el ambiente, (2006, Raiña Lupa i Yves Rivière)

Referències

  1. «Mor als 92 anys Carlos Oroza, el poeta gallec de la generació beat». La Veu de Galícia, 22-11-2015. [Consulta: 22 novembre 2015].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlos Oroza
  • Vivas, Angel. «Carlos Oroza, una llegenda de quan llavors: "Hi ha una càrrega de fatalitat a ser poeta"», 30-06-2023. Arxivat de l'original el 16 de gener de 2013.
  • DeLaROCA. «Blog dedicat al Poeta Carlos Oroza», 08-07-2020.
  • Marian. «Descobrint a Carlos Oroza», 21-05-2006.
  • «Poemes: Amèrica i Malú». Arxivat de l'original el 2008-09-22. [Consulta: 23 novembre 2015].
  • Manuel Rivas. «"O mellor rapsoda de Europa", Os preferidos das deusas» (en gallec), 07-02-2016.

CARLOS OROZA EN LA SETMANA DE POESIA SALVAXE FERROL[Enllaç no actiu] https://sites.google.cat/site/carlosorozanapoesiasalvaxe/

Registres d'autoritat
  • BNE (1)
  • BNF (1)
  • VIAF (1)
  • ISNI (1)
Bases d'informació