Carles Batlle i Jordà

Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaCarles Batlle i Jordà
Biografia
Naixement1963 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódramaturg, traductor, novel·lista, dramaturg Modifica el valor a Wikidata

Veu: Carles Batlle i Jordà (català) Modifica el valor a Wikidata
Facebook: carles.batllejorda Instagram: batllejorda Modifica el valor a Wikidata

Carles Batlle i Jordà[1] (Barcelona 1963) és un dramaturg, novel·lista,[2] assagista, professor i traductor català.

Copyright? El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor.
Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts.

El text o fragment del text apareix a: https://www.escriptors.cat/autors/batllec/portic
Data: Pau Cabot · Discussió 13:18, 19 jul 2024 (CEST)

Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi {{subst:Avís copyvio web|pg=Carles Batlle i Jordà|url=https://www.escriptors.cat/autors/batllec/portic}}--~~~~

Entre les seves obres dramàtiques, destaquen Temptació, estrenada l'any 2004 al Teatre Nacional de Catalunya i al Burgtheater de Viena, també amb muntatges a França, Alemanya, Itàlia, Turquia, Txèquia, Grècia o Iran (l'obra ha estat traduïda a més d’una desena de llengües), Combat (1995-1998), estrenada i publicada a diversos països d'Europa i Amèrica o Oblidar Barcelona, que va obtenir el prestigiós Premi Born 2008.

Pel que fa a novel·la, Kàrvadan. La llegenda de l'impostor, es va publicar la tardor de 2012 en català i castellà. És el primer volum d'una trilogia d'aventures ("fantasy") situada a l'Alta Garrotxa. La continuen Sota l'ombra del drac de pedra (2014) i De la sang dels blaus (2016). L’any 2022, ha publicat la novel·la històrica La doble vida d’Okita Sōji (Editorial Columna).

Ha traduït textos d’autors teatrals francesos com ara Jean-Yves Picq, Joseph Danan, David Lescot, Frédéric Sonntag, Marie Dilasser o Baptista Amann. També, conjuntament amb Yldiray Illeri, ha traduït l’autora turca Yesim Özsoy.

Finalment, com a assagista, ha escrit, entre altres, Adrià Gual (1891-1902): per un teatre simbolista (premi Crítica Serra d’Or, 2002) o El drama intempestiu. Per a una escriptura dramàtica "contemporània" (2020).

Ha estat director de l'Obrador, espai d'experimentació i creació dramatúrgiques de la Sala Beckett de Barcelona entre 2003 i 2009 i director de la revista teatral Pausa durant més de deu anys (fins al 2017). També ha estat un dels patrons del festival New Plays From Europe (Wiesbaden, Alemania). Entre el 1998 i el 2005 va ser membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya. Els anys 2003 i 2004 va ser dramaturg resident al TNC. L'any 2004 va ser seleccionat per presentar la seva obra Versuchung a l'Stückenmarkt de Berlín.

Actualment, Batlle és professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l'Institut del Teatre de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Director de Serveis Culturals de l'Institut del Teatre i director de la revista acadèmica Estudis escènics.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. La pàgina web que l'autor hi té és una font d'informació i de materials remarcable.[3]

Obres teatrals[4]

Títol Any de la primera estrena Lloc de la primera estrena Edicions
Sara i Eleonora 1995 Teatre Adrià Gual ("La Cuina") de Barcelona 1995, 2011
Les veus de lambu 2003 Sala Beckett de Barcelona 1999, 2001, 2003
Combat 1998 Sala Beckett de Barcelona 1999, 2000, 2002, 2005
Suite 2001 Sala Beckett de Barcelona 2000, 2001, 2003, 2004
Bizerta 1939 2006 Estrenada com a text radiofònic a COM.Ràdio 2002
Oasi - Lectura Dramatitzada 2003, 2008
La pilota i la formiga 2003 Mercat de les Flors de Barcelona 2003, 2004
Nits a Basora 2003 Teatre Principal d'Olot Inèdita
Temptació 2004 Teatre Nacional de Catalunya 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010
Trànsits 2007 Sala Beckett de Barcelona 2007, 2008, 2011
Oblidar Barcelona - Lectura Dramatitzada 2009, 2010, 2012
Zoom 2012 Sala Beckett de Barcelona 2010, 2012
Efecte Fournier (joc de cartes) 2012 Sala la Planeta 2012
Perseu - - 2014
Still life (Monroe-Lamarr) 2020 Teatre Nacional de Catalunya 2019, 2020
Teatre reunit. Carles Batlle (1995-2019) - - 2020
Nòmades (o El Camell Blau) - - 2020

Dramatúrgia

Carles Batlle ha fet varies adaptacions dramatúrgiques d'autors importants. Destaquen Pedro Almodóvar amb Jo, Patty Diphusa, juntament amb Mariona Anglada (1993); Harry Virtanen amb Nyam-Nyam (1994); Àngel Guimerà amb La festa del blat (1996); Ignasi Iglèsias amb La barca nova (2000); i Joaquim Ruyra amb Un ram de mar, juntament amb Pep Paré (2004).

Novel·les[5]

  • Kàrvadan. La llegenda de l'impostor. La Galera, 2012. ISBN 9788424643669
  • Kàrdavan. Sota l'ombra del drac de pedra. La Galera, 2014. ISBN 9788424651626
  • Kàrdavan. De la sang dels blaus. Alio Collectio, febrer 2016. ISBN 9788416567010

Posteriorment ha publicat:

  • La doble vida d'Okita Sōji. Columna, 2022. ISBN 9788466429214

Crítica literària[6]

Referències

  1. «Carles Batlle». [Consulta: 5 febrer 2021].
  2. «Carles Batlle i Jordà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Pòrtic». [Consulta: 31 gener 2021].
  4. «Obra». [Consulta: 3 febrer 2021].
  5. «Kàrvadan. La llegenda de l'impostor.». [Consulta: 3 febrer 2021].
  6. «Obra». [Consulta: 15 febrer 2021].
Registres d'autoritat
Bases d'informació