Bonnie i Clyde (pel·lícula)
Bonnie and Clyde | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Arthur Penn |
Protagonistes | Warren Beatty Faye Dunaway Gene Hackman Estelle Parsons Michael J. Pollard Gene Wilder Denver Pyle Dub Taylor Evans Evans Patrick Cranshaw |
Producció | Warren Beatty |
Dissenyador de producció | Dean Tavoularis |
Guió | Robert Benton, Robert Towne i David Newman |
Música | Charles Strouse |
Fotografia | Burnett Guffey |
Muntatge | Dede Allen |
Productora | Warner Bros. i Warner Bros.-Seven Arts, Inc. |
Distribuïdor | Warner Bros.-Seven Arts, Inc. |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 4 agost 1967 |
Durada | 107 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Pressupost | 2.500.000 $ |
Descripció | |
Gènere | drama, cinema de ficció criminal, cinema biogràfic i cinema d'acció |
Tema | Bonnie i Clyde |
Lloc de la narració | Iowa |
Representa l'entitat | Bonnie i Clyde |
Premis i nominacions | |
Nominacions | Oscar a la millor actriu secundària (1968) Oscar al millor actor secundari (1968) Oscar al millor actor secundari (1968) Oscar al millor actor (1968) Oscar a la millor actriu (1968) Oscar a la millor direcció (1968) Oscar a la millor fotografia (1968) Oscar al millor guió original (1968) Oscar al millor vestuari (1968) Oscar a la millor pel·lícula
|
Premis | Oscar a la millor actriu secundària (1966) Oscar a la millor fotografia (1966) National Society of Film Critics Award al millor guió (1968)
|
Bonnie i Clyde (títol original en anglès Bonnie and Clyde)[1] és una pel·lícula estatunidenca estrenada el 1967. La pel·lícula està basada en fets reals dels anys 1930, i narra la vida de dos atracadors, Bonnie Parker i Clyde Barrow, que s'enamoren i recorren mitja Amèrica deixant darrere seu un rastre de morts i delictes, fent anar de cul la policia estatunidenca.
Argument
Clyde Barrow (Warren Beatty), un atracador de bancs de poca monta, ha sortit de presó. En plena depressió dels anys 1930 torna a assaltar bancs. Coneix Bonnie Parker (Faye Dunaway), una noia de poble que s'avorreix i l'acompanya. Junts protagonitzen una escalada d'atracaments i crims cada vegada més brutals, deixant en les seves fugides darrere seu una estela de violència i de sang.[2]
Repartiment
- Clyde Barrow: Warren Beatty
- Bonnie Parker: Faye Dunaway
- Buck Barrow: Gene Hackman
- Blanche: Estelle Parsons
- C. W. Moss: Michael J. Pollard
- Frank Hamer: Denver Pyle
- Ivan Moss: Dub Taylor
- Velma Davis: Evans Evans
- Eugene Grizzard: Gene Wilder
Premis i nominacions
Premis
- 1968: Oscar a la millor actriu secundària per Estelle Parsons[3]
- 1968: Oscar a la millor fotografia per Burnett Guffey[3]
- 1968: BAFTA a la millor nova promesa per Michael J. Pollard
- 1968: BAFTA a la millor nova promesa per Faye Dunaway
Nominacions
- 1968: Oscar a la millor pel·lícula per Warren Beatty[3]
- 1968: Oscar al millor director per Arthur Penn[3]
- 1968: Oscar al millor actor per Warren Beatty[3]
- 1968: Oscar a la millor actriu per Faye Dunaway[3]
- 1968: Oscar al millor actor secundari per Gene Hackman[3]
- 1968: Oscar al millor actor secundari per Michael J. Pollard[3]
- 1968: Oscar al millor vestuari per Theadora Van Runkle[3]
- 1968: Oscar al millor guió original per David Newman i Robert Benton[3]
- 1968: Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
- 1968: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Warren Beatty
- 1968: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Faye Dunaway
- 1968: Globus d'Or al millor director per Arthur Penn
- 1968: Globus d'Or al millor guió per Robert Benton i David Newman
- 1968: Globus d'Or al millor actor secundari per Michael J. Pollard
- 1968: BAFTA a la millor pel·lícula
- 1968: BAFTA al millor actor estranger per Warren Beatty
- 1969: Grammy a la millor banda sonora original per pel·lícula per Charles Strouse
Al voltant de la pel·lícula
Un clàssic del gènere d'atracaments de bancs, ambientat a l'època entre les dues guerres. El protagonisme de l'automòbil com a mitjà per fugir d'una població a l'altra constitueix un avenç de les futures road movies, les pel·lícules l'acció que es desenvolupen a la carretera.
La relació sentimental entre els protagonistes és un altre element diferencial respecte a les habituals pel·lícules d'atracadors. Va ser el film que va llançar a Faye Dunaway a la fama. Va guanyar dos Oscar i va ser nominada a altres vuit.
Influència
Alguns crítics citen El dimoni de les armes de Joseph H. Lewis, una pel·lícula de cinema negre de 1950 sobre una parella que roba bancs, com la influència essencial a Bonnie i Clyde. Quaranta anys després de la seva estrena, Bonnie i Clyde s'ha citat com a influència essencial a pel·lícules tan dispars com Grup salvatge, El Padrí, Reservoir Dogs i Infiltrats.[4]
Vegeu també
Referències
- ↑ Títol en català a Ésadir.cat
- ↑ «Bonnie and Clyde». The New York Times.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 «The 40th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 15 desembre 2023].
- ↑ Two Outlaws, Blasting Holes in the Screen; A. O. Scott, The New York Times, 8-12-2007 (anglès)