Bauria

Bauria

Període
Triàsic mitjà[1]
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Família	Bauriidae
Gènere	Bauria Broom, 1909
Espècies
B. cynops B. robusta

Bauria és un gènere extint de sinàpsids de la família dels bàurids que visqueren al sud d'Àfrica durant l'Anisià (Triàsic mitjà). Se n'han trobat restes fòssils a les províncies sud-africanes del Cap Oriental i l'Estat Lliure.^[1] Es tracta d'un representant altament especialitzat del grup dels terocèfals, que prosperaren des del Permià superior fins al Triàsic inferior.

Bauria pertany a la superfamília dels baurioïdeus, que inclou terocèfals evolucionats i majoritàriament herbívors. Tenia una constitució lleugera. El crani presenta nombrosos caràcters propis dels mamífers, com ara un paladar secundari que separa els tractes alimentari i respiratori, dents especialitzades en incisives, canines i molars, un os principal a la mandíbula, el dental, amb els altres ossos mandibulars reduïts.^[2] La seva dentadura és pròpia d'un animal que s'alimenta de vegetals, amb dents aplanades i molariformes a la part posterior de la mandíbula; el crani i les incisives, en canvi, tenien forma punxeguda, cosa que denota la seva ascendència depredadora. Probablement s'alimentava tant de vegetals com de petits invertebrats.

Algunes reconstruccions el mostren com un animal similar a un gos, amb la cua curta i recobert de pèl. En realitat, no hi ha cap prova que Bauria tingués pèl. Malgrat ser anatòmicament molt similar als primers mamífers, Bauria no n'és un avantpassat, sinó que pertany a una branca lateral de l'arbre evolutiu que conduí als mamífers.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bauria