Bases i refugis antàrtics del Brasil
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||||
 Investigadors destinats en la 40a Proantar  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Programa Antàrtic Nacional | ||||
| Camp de treball | Antàrtida | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1982 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Entitat matriu | Consell Nacional de Desenvolupament Científic Tecnológic | ||||
| Lloc web | mar.mil.br… | ||||
El Brasil ha demostrat un important interès en l'Antàrtida en les últimes dècades, efectuant investigacions científiques per la qual cosa ha instal·lat una base permanent, Comandant Ferraz, i 4 refugis, a les Illes Shetland del Sud.
Les activitats científiques són desenvolupades per diverses universitats i instituts, recolzades pel CNPq, s'agrupen en ciències de l'atmosfera, de la vida, de la Terra i geofísica de la Terra sòlida, incloent les següents àrees del coneixement: meteorologia, geologia continental i marina, oceanografia, biologia, astrofísica, geomagnetisme i geofísica nuclear.
La Marina del Brasil, per mitjà de la Direcció d'Hidrografia i Navegació, realitza activitats de cartografia, editant dues cartes nàutiques, una de la badia Almirallat i altra de la badia Fildes (Maxwell), zones de major afluència de vaixells a les Illes Shetland del Sud. Prèviament, el buc oceanogràfic Almirante Câmara, de la Direcció d'Hidrografia i Navegació, juntament amb Petrobras, va executar tasques geofísiques en l'Estret de Bransfield, el Pas Drake i el Mar de Bellingshausen.
Base Comandant Ferraz
L'Estació Antàrtica Comandant Ferraz (en portuguès i oficialment, Estação Antártica Comandant Ferraz) és una base permanent (operativa tot l'any) del Brasil. S'ubica en les coordenades geogràfiques ; a la badia Almirallat de l'illa Rei Jordi, a l'arxipèlag de les Illes Shetland del Sud. Va ser inaugurada el 6 de febrer de 1984.[1]
La base va ser batejada en honor del Comandant de la marina brasilera Luís Antônio de Carvalho Ferraz (1940–1982), hidrogràfic i oceanògraf que va visitar l'Antàrtida en dues oportunitats, a bord de vaixells britànics. Va tenir un paper decisiu en persuadir al govern del seu país per desenvolupar un programa antàrtic. Va morir sobtadament mentre representava el Brasil en una conferència oceanogràfica a Halifax, Canadà, dos anys abans de la inauguració de la base.[2]
Les instal·lacions van patir un greu incendi l'any 2012, en la que van morir dues persones i un 70% de les dependències van quedar inutilitzades. L'any 2020 va inaugurar-se la nova base.[3]
Refugis
El Brasil ha tingut fins a 4 refugis a les Illes Shetland del Sud, per donar cobertura als investigadors amb base a Ferraz. Tots quatre tenien capacitat per a un màxim de 6 persones i una autonomia de fins a 40 dies. Dos dels refugis van ser desmantellats.[4]
- Refugi Astrònom Cruls: Situat en les coordenades 62° 14′ 30″ S, 58° 58′ 48″ O / 62.24167°S,58.98000°O / -62.24167; -58.98000 (Refugi Astrònom Cruls), a l'Illa Nelson. Va ser inaugurat el 25 de gener de 1985
- Refugi Emilio Goeldi: Situat en les coordenades 61° 05′ S, 55° 20′ O / 61.083°S,55.333°O / -61.083; -55.333 (Refugi Emílio Goeldi), a l'Illa Elefant. Va ser inaugurat l'any 1988.
- Refugi Enginyer Wiltgen: Situat en les coordenades 61° 01′ S, 55° 21′ O / 61.017°S,55.350°O / -61.017; -55.350 (Refugi Enginyer Wiltgen), a l'Illa Elefant. Va estar operatiu entre 1985 i 1997.
- Refugi Mossèn Balduíno Rambo: Situat en les coordenades 62° 09′ 54″ S, 58° 57′ 54″ O / 62.16500°S,58.96500°O / -62.16500; -58.96500 (Refugi Mossèn Balduíno Rambo), a l'Illa Rei Jordi. Va estar operatiu entre 1985 i 2004.
Referències
- ↑ Gandra, Rogério Madruga. Geopolítica antártica no limiar do século XXI: a definição de umprojeto estratégico-científico para o Brasil na Antártida (tesi) (en portuguès). Instituto de Geociências da Universidade Federal do Rio Grande do Sul, 2013, p. 104-105. Arxivat 2022-04-03 a Wayback Machine.
- ↑ «Comandante Ferraz (in memoriam)» (en portuguès brasiler). Marina del Brasil. [Consulta: 22 agost 2024].
- ↑ «Oito anos após incêndio, Brasil inaugura nova base na Antártida» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 14-01-2020. Arxivat de l'original el 2021-09-20. [Consulta: 22 agost 2024].
- ↑ de Álvarez, Cristina Engel. [https://lpp.ufes.br/arquitetura-na-ant%C3%A1rtica-%C3%AAnfase-nas-edifica%C3%A7%C3%B5es-brasileiras-em-madeira Arquitetura na Antártica
- Ênfase nas edificações brasileiras em madeira] (tesi). São Paulo: Universitat de São Paulo, desembre 1995 [Consulta: 22 agost 2024]. Arxivat 2019-01-29 a Wayback Machine.
PDF
- Ênfase nas edificações brasileiras em madeira] (tesi). São Paulo: Universitat de São Paulo, desembre 1995 [Consulta: 22 agost 2024]. Arxivat 2019-01-29 a Wayback Machine.
