Athribis (Baix Egipte)

Per a altres significats, vegeu «Athribis».
Plantilla:Infotaula geografia políticaAthribis
Imatge

Localització
Map
 30° 28′ 00″ N, 31° 11′ 00″ E / 30.46667°N,31.18333°E / 30.46667; 31.18333
EstatEgipte
Governaciógovernació de Qalyubia Modifica el valor a Wikidata

Estàtua de bronze trobada a Athribis

Athribis fou una antiga ciutat de l'antic Egipte, anomenada en egipci Hut Ta-Hery-ib (una altra ciutat de nom Athrebis o Hut-Repyt era a l'Alt Egipte). Nom copte: Athrebi. Fou capital del nomós X del Baix Egipte.[1] La ciutat es troba a uns 40 km al nord del Caire, a la riba oriental de la branca Damiata del Nil. Va ser ocupada principalment durant les èpoques ptolemaica, romana i romana oriental.[2]

El déu local era el déu cocodril Khentekhtai.[3] Tenia un temple dedicat a Amasis i temples dels períodes hel·lènic i romà: el de Physkon, el més antic, fou construït per Ptolemeu Apió, que també va construir un segon temple; el temple d'Auletes fou construït per Ptolemeu X Alexandre I.[4] Una tomba làgida és coneguda com a tomba del Zodíac perquè té pintats dos zodíacs, ricament acolorits, com a fons, i on són enterrats Mery-Hor i Mehyt, fills d'Ab-Pe-Many. A la ciutat, hi ha la tomba de la reina Takhub, la dona de Psamètic II, així com altres tombes de l'Imperi nou, i hi van fer construccions alguns faraons, especialment Amenhotep III, que va construir un temple que no s'ha conservat. Un temple de la dinastia XXVI fet per Ahmose II és el més antic que es conserva en part. El 1924, es van trobar joies de l'antic Imperi que són al Museu d'Antiguitats Egípcies. També es conserva un cementiri de l'època ptolemaica.

Es considera existent des l'antic Imperi, però les restes més antigues són de la dinastia XII. Fou el lloc de naixement de l'arquitecte Amenhotep, fill d'Hapu.[5] Durant l'època romana, va pertànyer a la província Augustamnica secunda.

Com a restes cristianes, cal esmentar al nord-oest el temple blanc (Ad-Dayr Al Abyad Al-Bahari) organitzat per Shenute (segle v), que fou el més famós i important dels monestirs egipcis per la reputació del seu abat; el monestir fou cremat durant la conquesta persa el 619, però fou reconstruït i encara es conserva.

Correspon al turó de Tell Atrib, prop del llogaret de Kom Sidi Yussuf, a tocar de Benha, a un 70 km al nord del Caire, a la branca Damiata del Nil. Les ruïnes són conegudes com a Medinat Ashaysh. Actualment, s'estan fent excavacions per una missió arqueològica polonesa-egípcia dirigida pel Dr. Karol Mysliwiek.

Referències

  1. Gardiner, Alan H. «The supposed Athribis of Upper Egypt» (en anglès). The Journal of Egyptian Archaeology, 31, 1, 1945-12, pàg. 108–111. DOI: 10.1177/030751334503100117. ISSN: 0307-5133.
  2. Myśliwiec, K. «Archaeology meeting geophysics on Polish excavations in Egypt». Studia Quaternaria, 2013, pàg. 45–59.
  3. David, Rosalie. Religion and Magic in Ancient Egypt (en anglès). Penguin UK, 2002-10-03. ISBN 978-0-14-194138-7. 
  4. Thomson, Dorothy J. «Egypt, 146–31 BC». A: The Cambridge Ancient History. Cambridge University, 1994, p. 310-326. 
  5. Bunson, Margaret. Encyclopedia of Ancient Egypt (en anglès). Infobase Publishing, 2014-05-14, p. 59. ISBN 978-1-4381-0997-8. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Athribis
  • Vegeu aquesta plantilla
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I
II
III


IV

V
VI
VII
VIII

IX
X
XI
Ta Kentit
Utes-Hor
Ten


Wast

Herui
Aa-ta
Sheshesh
Abt

Minu
Uatshet
Set
Abu (Iebu)
Djeba (Apol·lonòpolis)
Nekhen (Hieracòmpolis)
Nekheb
Iunyt (Latòpolis)
Ipet Sut
Waset (Ta Ipet, Tebes)
Gebtu
Iunet (Tentira)
Hut-Sekhem (Diòspolis Parva)
Abdju (Abidos)
Tinis
Apu (Khen-Min, Panòpolis)
Tjebu (Djew-Qa, Anteòpolis)
Shashotep (Hypselis)
Assuan (Elefantina)
Edfú
Kom al-Ahmar
Al-Kab
Esna
Karnak
Luxor
Qift
Denderah
Hu
Girga
Al-Birba
Akhmim
Qaw al-Kebir
Shutb
Rifeh
XII
XIII
XIV

XV
XVI


XVII
XVIII

XIX
XX
XXI

XXII
Dw-f
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wn
Mehmahetch


Anubis Anput
Nemti

Wab
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wadt (Maten)
Per Nemty
Saut (Licòpolis)
Qis (Cusae)
Akhetaton
Khmun (Hermòpolis)
Hebenu (i Beni Hassan)
Menat-Khufu
Dehenet (Akoris)
Saka
Hutnesut
Teudjoi
Per-Medjed (Oxirrinc)
Nen-nesu (Heracleòpolis)
Semenuhor
Shedet (Arsenoe)
Tepihut (Afroditòpolis)
Al-Atawla
Assiut
Al-Qusiya
Amarna
Al-Ashmunein
Kom al-Ahmar
Al-Minyā
Tihna al-Djebel
Hamatha ?
Sharuna
Al-Hiba
Al-Bahnasa
Ahnasiya al-Madina
Kafr Ammar
el Faium
Atfih o bé Lisht
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I




II
III


IV
V
VI

VII
VIII
IX
X
Ineb Hedj




Khensu
Ament


Sap-res
Sap-meh
Kaset

Wa-imnty
Nefer abt
Anedjty
Ka-kem
Men-Nefer (Memfis)
Iu Snofru ?
Sakkara
Per Usir
Imentet (Hernecher)
Khem (Letòpolis)
Imu
Timinhor (Hermòpolis Parva)
Raqedu
Ptkheka
Zau (Sais)
Per-Wadjet (Buto)
Khasu (Xois)
Nàucratis
Tjeku (Pithom ?)
Djedu (Busiris)
Hut Ta-Hery-ib (Atribis)
Mit Rahina
Dashur
Saqqara
Abusir al-Melek
Guiza
Ausim
Kom al-Hisn
Damanhur
Alexandria
Tanta
Sa al-Hagar
Tell al-Farain
Sakha
Nàucratis
Tell al-Maskhuta
Abusir Bana
Tell Atrib (Banha)
XI

XII
XIII
XIV

XV
XVI
XVII
XVIII
XIX



XX


Ka-heseb

Theb-ka
Heq-at
Khenty-abt

Tehut
Kha
Semabehdet
Am-Khent
Am-Pehu



Sepdu


Taremu (Leontòpolis)
Shednu (Pharbaithos)
Tjebennetjer (Sebenitos)
Iunu (Heliòpolis)
Tjaru (Sile)
Senu (Pelúsion)
Bah (Hermòpolis Mikra)
Djedet (Mendes)
Semabehdet
Per Bastet (Bubastis)
Imet
Hawaret (Àvaris)
Djanet (Tanis)
Pi-Ramsès
Per-Sopdu
Tell el-Muqdam
Tell Abu Yasin
Samannud
Matariya
Tell Abu Safa
Tell al-Farama
Al-Baqliya
Tell al-Ruba
Tell el-Balamun
Tell Basta i Zagazig
Tell Nabasha
Tell al-Daba
San al-Hagar
Qantir
Saft el-Hinna
Antic Egipte