Antonio Maria Vegliò
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 febrer 1938 (86 anys) Macerata Feltria (Itàlia) |
Cardenal | |
18 febrer 2012 – | |
Nunci apostòlic a Kuwait | |
2 octubre 1997 – 13 desembre 1999 | |
Nunci apostòlic al Líban | |
2 octubre 1997 – | |
Nunci apostòlic a Cap Verd | |
1r desembre 1994 – | |
Nunci apostòlic a Senegal | |
1r desembre 1994 – | |
Nunci apostòlic a Mali | |
1r desembre 1994 – | |
Nunci apostòlic a Guinea Bissau | |
1r desembre 1994 – | |
Arquebisbe catòlic | |
6 octubre 1985 – | |
Arquebisbe titular | |
27 juliol 1985 – Diòcesi: bisbat d'Eclano | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic (1962–) |
Consagració | Agostino Casaroli |
Participà en | |
12 març 2013 | Conclave de 2013 |
Premis
| |
Antonio Maria Vegliò (Macerata Feltria, Itàlia, 3 de febrer de 1938) és un arquebisbe italià de l'Església Catòlica, que serví com a diplomàtic vaticà i a la Cúria Pontifícia. Actualment és el President del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants. Vegliò va ser creat cardenal pel Papa Benet XVI el 18 de febrer de 2012.
Biografia
Nascut a Macerata Feltria, va ser ordenat prevere per l'arxidiòcesi de Pesaro el 1962. Va ser enviat a Roma, on assistí a l'Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica, on estudià diplomàcia. Juntament amb el seu italià nadiu, parla anglès, francès i castellà.
Nunci
El 1985 va ser nomenat arquebisbe titular d'Eclano i Pro-nunci apostòlic a les Illes Salomó i a Papua Nova Guinea. El 1989, pro-nunci apostòlic al Senegal, Guinea-Bissau, Cap Verd i Mali i promogut a nunci apostòlic el 1994. Serví com a nunci apostòlic al Líban i Kuwait entre 1997 i 1999.
Tasca curial
El 2001, l'arquebisbe Vegliò esdevingué Secretari de la Congregació per a les Esglésies Orientals i, el 2009, President del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants.[1]
El gener del 2012 s'anuncià que l'arquebisbe Vegliò seria inclòs a una llista de 22 noms que serien creats cardenals el 18 de febrer. Així doncs, al consistori celebrat aquell dia va ser proclamat cardenal diaca de San Cesareo in Palatio. El 21 d'abril de 2012, el cardenal Vegliò va ser nomenat, pel termini habitual de cinc anys,[2] com a membre de la congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments i del Consell Pontifici per a la Família i del Consell Pontifici pels Laics.[3]
El 2009 organitzà la primera trobada europea per la cura pastoral dels carrers (drogoaddictes, prostitutes, nens, sense llar...) Ha intervingut en diverses ocasions al debat públic en suport dels drets dels migrats, refugiats, immigrants, desplaçats o altres persones desemparades a causa del seu estatus en mobilitat. Va parlar contra la pirateria que infesta els mars i llançà una campanya de solidaritat amb els pescadors i les seves famílies afectades pel tsunami del Japó.
Va ser un dels cardenals electors que van participar en el conclave de 2013, que elegí el Papa Francesc.
El Papa Francesc nomenà el cardenal Vegliò a la Comissió Pontifícia per l'Estat de la Ciutat del Vaticà l'1 de juny de 2013.[4]
Opinions
Drets dels migrants
L'agost de 2009, es lamentà per les morts de més de 70 eritreus que volien arribar a Itàlia en una llanxa i criticà el govern de Berlusconi i les seves noves polítiques d'immigració.[5]
La prohibició dels minarets a Suïssa
Vegliò declarà que el referèndum realitzat a Suïssa contra la construcció de més minarets era un cop dur per a la llibertat de religió i la integració en aquell país.[6] El seu col·lega Agostino Marchetto expressà un punt de vista diferent, senyalant que el vot dels suïssos no comprometia la llibertat religiosa.[7]
Referències
- ↑ «RINUNCE E NOMINE». Arxivat de l'original el 2010-04-16. [Consulta: 18 febrer 2016].
- ↑ Pastor Bonus, article 5 §1
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-08-08. [Consulta: 18 febrer 2016].
- ↑ «Pontifical Acts - 1 June». Vatican Information Services (VIS) [Consulta: 4 juny 2013].
- ↑ «Vatican caught up in war of words over Italian PM». Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 18 febrer 2016].
- ↑ Vatican criticises Swiss minaret ban
- ↑ KIPA article
Enllaços externs
- Antonio Maria Vegliò a [www.catholic-hierarchy.org Catholic-Hierarchy.org] (anglès)
Precedit per: Antonio Innocenti | Bisbe titular d'Eclano (títol personal d'arquebisbe) 27 de juliol de 1985 - 18 de febrer de 2012 | Succeït per: Nicolas Henry Marie Denis Thevenin |
Precedit per: Francesco De Nittis (com a delegat apostòlic) | Pro-nunci apostòlic a les Illes Salomó 27 de juliol de 1985 - 21 d'octubre de 1989 | Succeït per: Giovanni Ceirano |
Precedit per: Francesco De Nittis | Pro-nunci apostòlic a Papua Nova Guinea 27 de juliol de 1985 - 21 d'octubre de 1989 | Succeït per: Giovanni Ceirano |
Precedit per: Pablo Puente Buces | Pro-nunci apostòlic al Senegal, Guinea Bissau, Cap Verd i Mali 21 d'octubre de 1989 - de desembre de 1994 | Succeït per: - |
Precedit per: Pablo Puente Buces | Delegat apostòlic a Mauritània 21 d'octubre de 1989 - 2 d'octubre de 1997 | Succeït per: Jean-Paul Aimé Gobel |
Precedit per: - | Nunci apostòlic al Senegal, Guinea Bissau, Cap Verd i Mali de desembre de 1994 - 2 d'octubre de 1997 | Succeït per: Jean-Paul Aimé Gobel |
Precedit per: Pablo Puente Buces | Nunci apostòlic al Líban 2 d'octubre de 1997 - 11 d'abril de 2001 | Succeït per: Luigi Gatti |
Precedit per: Pablo Puente Buces | Nunci apostòlic a Kuwait i Delegat apostòlic a la Península Aràbiga 2 d'octubre de 1997 - 13 de desembre de 1999 | Succeït per: Giuseppe De Andrea |
Precedit per: Miroslav Stefan Marusyn | Secretari de la Congregació per a les Esglésies Orientals 11 d'abril de 2001 - 28 de febrer de 2009 | Succeït per: Cyril Vasiľ, S.J. |
Precedit per: Renato Raffaele Martino | President del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants des del 28 de febrer de 2009 | Succeït per: al càrrec |
Precedit per: Andrzej Maria Deskur | Cardenal diaca de San Cesareo in Palatio dal 18 de febrer de 2012 | Succeït per: al càrrec |