Antonio Fontán Pérez

Plantilla:Infotaula personaAntonio Fontán

Antonio Fontán en una compareixença al Senat Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 octubre 1923 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 gener 2010 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Administració Territorial[1]
6 d'abril de 1979 – 3 de maig de 1980
← càrrec inexistent
  President del Senat
13 de juliol de 1977 – 2 de gener de 1979
← càrrec inexistent
Cecilio Valverde Mazuelas →
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Madrid
Universitat de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista i professor universitari
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid
Universitat de Navarra
Universidad de Granada
Universitat Autònoma de Madrid Modifica el valor a Wikidata
PartitUCD
Membre de
AlumnesAgustín López Kindler Modifica el valor a Wikidata
Participà en
9 abril 2003Democràcia sense ira Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarquess of Guadalcanal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansEugenio Fontán Pérez Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2009)  doctor honoris causa per la Universitat d'Alcalá
  • (2003)  collar de l'Orde del Mèrit Civil
  • (2000)  Herois mundials de la llibertat de premsa
  • (1998)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi
  • (1980)  Gran Creu de l'Orde de Carles III Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Llista
Diputat al Congrés dels Diputats
20 març 1979 – 18 novembre 1982

Circumscripció electoral: Madrid

Ministre d'Administració Territorial
Ministre
President del Senat d'Espanya
Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata

Antonio Fontán Pérez (Sevilla, Andalusia, 1923 - Madrid, 2010), fou un periodista, polític i professor universitari espanyol que va ser el primer President del Senat després del règim franquista.

Biografia

Va néixer el 15 d'octubre de 1923 a la ciutat de Sevilla. Va iniciar els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Sevilla, finalitzant aquests estudis a la Universitat de Madrid l'any 1944. Després de rebre el doctorat l'any 1948 en aquesta universitat va iniciar els estudis de periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid, finalitzant-los l'any 1954.

Interessat en la docència fou catedràtic de filologia llatina a la Universitat de Granada (1950-1953), Universitat de Navarra (1956-1967), Universitat Autònoma de Madrid (1972-1975) i Universitat Complutense de Madrid (1975-1988).

Membre supernumerari de l'Opus Dei, el juliol de 2008 fou nomenat marquès de Guadalcanal pel rei Joan Carles I. Morí el 14 de gener de 2010 a la ciutat de Madrid víctima d'una llarga malaltia.[2]

Activitat periodística

Fundador de la revista "La Actualidad Española", en fou el seu director entre 1952 i 1956. Entre 1967 i 1971 fou redactor del "Diario Madrid", diari que fou suspès quatre mesos pel règim franquista per la seva orientació liberal, demòcrata i contrari a la regla autoritària franquista, i que portà a Fontán a ser processat el 19 ocasions i multat 10 vegades.[3]

Ferm defensor de la llibertat d'expressió, fou membre del comitè internacional de l'Institut Internacional de Premsa, amb seu a Zúric (Suïssa), i en fou president del comitè espanyol. Posteriorment fou vicepresident de la cadena d'emissores SER i president de l'agència de publicitat CID.

Des de l'any 1990 és president de la "Nueva Revista de Política, Cultura y Arte", revista que ell mateix fundà.

Activitat política

Després d'intervindre en la fundació del Partit Demòcrata d'Espanya al costat de Joaquín Garrigues Walker, va ser membre del Consell Privat del comte de Barcelona Joan de Borbó fins a l'any 1969, i posteriorment participà en la comissió de professors que va dirigir els estudis del príncep Joan Carles de Borbó.

Amb la fusió del Partit Democràta d'Espanya dins la Unió de Centre Democràtic (UCD) fou escollit senador al Senat en representació de la província de Sevilla en les eleccions generals de 1977, col·laborant i assessorant en la redacció de la Constitució Espanyola de 1978 sobre els temes de la llibertat d'expressió i els drets fonamentals, i esdevenint President del Senat, càrrec que ocupà fins al final de la legislatura. En les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrés per la província de Madrid i fou nomenat Ministre d'Administració Territorial per Adolfo Suárez, sent el primer a ocupar aquest ministeri de nova creació. Fou rellevat del seu càrrec en la primera remodelació del govern al maig de 1980.

Referències

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. (castellà) elpais.com
  3. «Antonio Fontán, "Héroe de la libertad de prensa mundial"» (en castellà). ABC, 14-01-2010. [Consulta: 6 maig 2012].

Enllaços externs

  • (castellà) Informació d'Antonio Fortán al Senat espanyol Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine.
  • (castellà) Informació d'Antonio Fortán al Congrés dels Diputats


Càrrecs públics
Precedit per:
càrrec inexistent
President del Senat

19771979
Succeït per:
Cecilio Valverde Mazuelas
Precedit per:
càrrec inexistent
Ministre d'Administració Territorial
Escut de l'estat espanyol

19791980
Succeït per:
José Pedro Pérez-Llorca
  • Vegeu aquesta plantilla
Primer Govern d'Adolfo Suárez González (6 d'abril de 1979 - 2 de maig de 1980)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres
Antonio Ibáñez Freire (Interior) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Rafael Calvo Ortega (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Carlos Bustelo y García del Real (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Manuel Clavero Arévalo/Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Relacions amb les Corts) • Joaquín Garrigues Walker (adjunt al president)
(← II CONSTITUENT) Govern anterior •••• Govern següent (← II SUAREZ)
  • Vegeu aquesta plantilla
Segon Govern d'Adolfo Suárez González (2 de maig de 1980 – 8 de setembre de 1980)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres
Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Comerç) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (adjunt a coordinació legislativa)
(← I SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← III SUAREZ)
Registres d'autoritat
Bases d'informació