André Leroi-Gourhan
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 agost 1911 11è districte de París (França) |
Mort | 19 febrer 1986 (74 anys) 13è districte de París (França) |
Director adjunt Museu Guimet | |
1940 – 1943 | |
President French Prehistoric Society (en) | |
Dades personals | |
Formació | Lycée Arago Universitat de París |
Director de tesi | Marcel Mauss |
Activitat | |
Ocupació | antropòleg, paleoantropòleg, arqueòleg, etnòleg, professor d'universitat, paleontòleg, prehistoriador, investigador |
Ocupador | Collège de France, catedràtic (1969–1982) Museu Guimet, director adjunt (1940–1943) Universitat de París |
Membre de | Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1980–1986) French Prehistoric Society (en) |
Alumnes | Henri de Contenson |
Obra | |
Estudiant doctoral | Brigitte Delluc (en) , Colette Pétonnet (en) , Mariel Jean-Brunhes Delamarre, Yvette Taborin, Thérèse Poulain (en) , Jean Galtier (en) , Pierre Bonte, Alain Le Brun (en) , Daniel Frimigacci (en) , Michel Lorblanchet, Corneille Jest (en) , Patrick Plumet, Martine Dalas (en) , Marie-José Tubiana (en) , Alain Ichon (en) , Catherine Perlès, Hélène Balfet (en) , Aliette Geistdœrfer (en) , Nicole Échard (en) , Anne Lavondès (en) , Henri Lavondès (en) , Donatien Laurent, Claudine De France (en) i Françoise Audouze (en) |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Arlette Leroi-Gourhan |
Premis
|
André Leroi-Gourhan (París, 1911 - ibid., 1986) va ser un estudiós de la prehistòria francès.[1]
Biografia
Els seus pares moriren durant la Primera guerra mundial i ell va ser criat pels avis materns, raó per la qual va afegir posteriorment el cognom dels avis (Gourhan) al seu. Es llicencià en lletres i en llengües orientals (rus, xinès, japonès) el 1933. Els anys següents va treballar al Museu Britànic de Londres i al Japó en missions culturals oficials. Fou mobilitzat durant la Segona Guerra mundial i actuà com a traductor a la marina. Entrà en combat al final de la guerra i hi defensà també el patrimoni del museu del Louvre, motiu pel qual li fou atorgada la Legió d'Honor francesa. Acabada la guerra, exercí com a professor d'etnologia del colonialisme a la facultat de lletres de Lió. A partir de 1956, es dedicà a la recerca científica sobre arqueologia a París i els seus estudis anaren guanyant un gran reconeixement mundial.
Obra
En destaquen dos aspectes:
- Com a excavador, principalment en els jaciments d'Arcy-sur-Cure i Pincenvent, renovà els mètodes d'excavació i defensà la necessitat d'un estudi interdisciplinari de l'arqueologia amb les ciències socials i biològiques que poguessin ser considerades de l'àmbit etnològic.
- Com a teòric, en dos camps principals: la religió i l'art.
Quant a la religió, en proposa una definició prèvia del concepte i no admet el comparatisme etnogràfic de la religiositat prehistòrica amb la de civilitzacions actuals.
Quant a l'art paleolític, en destaca la importància de les associacions de representacions artístiques i la relació amb la topografia de les coves. No accepta la consideració de les coves amb pintures paleolítiques com a "santuaris". És molt coneguda la seva interpretació simbòlica i sexual de les pintures parietals paleolítiques que fa del cavall el símbol masculí i del bisó, el femení. Segurament, aquesta interpretació està influïda per la psicoanàlisi freudiana.
Principals obres
- L'Homme et la matière, París, Albin Michel, 1943
- Milieu et techniques, París, Albin Michel, 1945
- Le geste et la parole, París, Albin Michel, 1964-65
- Les religions de la Préhistoire, París, PUF, 1964
- Préhistoire de l'art occidental, París, Mazenod, 1965
Referències
- ↑ André Leroi-Gourhan a Hominides.com (francès)
- Brigitte i Gilles Delluc, «Hommage à André Leroi-Gourhan», Archéologia, n° 212, 1986.
- Marc Groenen, Pour une histoire de la préhistoire, Éd. J. Millon, 1994, ISBN 2-905614-93-5.
- Michel Lorblanchet, Les grottes ornées de la Préhistoire, Errance, 1995, ISBN 2-87772-112-4.