Albert Mayer-Reinach
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 abril 1876 ![]() Mannheim (Alemanya) ![]() |
Mort | 25 febrer 1954 ![]() Örebro (Suècia) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | director d'orquestra ![]() |
Ocupador | Universitat Christian Albrecht de Kiel ![]() |
![]() ![]() |
Albert Michael Mayer-Reinach (Mannheim, 1876 - 1954) fou un musicòleg, professor de música i director d'orquestra alemany.[1]
Era fill de Louise Reinach i del negociant de fusta Adolph Mayer, ambdós d'origen jueu.[2]
Va estudiar a Múnic i Berlín, on va doctorar el 1899. Després dirigí diverses orquestres, i el 1904 es presentà a Kiel com a privat-docent de ciències musicals en aquella universitat; el 1908 s'encarregà de la direcció d'un conservatori. Era germà del violinista Maurici Mayer-Reinach. Classificat com a Volljude («jueu a 100%»), el 1935 la Reichsmusikkammer, l'organització nazi dels músics el va excloure, i d'aleshores ençà li era prohibit qualsevol activitat artística.[2] El 1936 se'n va anar cap a viure Suècia amb la seva esposa Martha Rothe, una pianista.[2]
Martha Rothe i els cinc fills del seu primer matrimoni van sol·licitar una indemnització a Hamburg el 1957/1958, que li va ser concedida. Després de la seva mort, Rothe va cedir el seu arxiu a l'Institut Musicològic de la Universitat Christian-Albrechts de Kiel.[2]
Va escriure entre d'altres: Carl Heinrich Graun als Opernkomponist,[3] tesi doctoral, i Zur Geschichte der Kónigsberger Hofkapelle (1904), i va editar l'òpera Montezuma de Carl Heinrich Graun.
Referències
Bibliografia
- Meents, Inken. «Albert Mayer-Reinach». A: Claudia Maurer Zenck, Peter Petersen. Lexikon verfolgter Musiker und Musikerinnen der NS-Zeit [Lèxic dels músics perseguits al temps del nazisme]. Hamburg: Universität Hamburg, 2012.