AE d'Aquari
AE d'Aquari | |
---|---|
Tipus | estel i Polar intermèdia |
Tipus espectral (estel) | K3-5IV/V[1] |
Constel·lació | Aquari |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 91,1918 pc [2] |
Magnitud aparent (V) | 10,4 (banda V)[3] |
Paral·laxi | 10,9659 mas[2] |
Moviment propi (declinació) | 13,123 mas/a [2] |
Moviment propi (ascensió recta) | 70,564 mas/a [2] |
Velocitat radial | −69,3 km/s[4] |
Ascensió recta (α) | 20h 40m 9.1599s[2] |
Declinació (δ) | -1° 7' 44.943''[2] |
Catàlegs astronòmics | |
HIP 101991 (Catàleg Hipparcos) 2MASS J20400915-0052151 (2MASS) GSC 05177-00636 (GSC) AAVSO 2035-01 (Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables) 1ES 2037-01.0 (Einstein Slew survey, Version No. 1) TYC 5177-636-1 (Catàleg Tycho) ASAS J204009-0052.2 (All Sky Automated Survey) CSI-01-20376 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars) GCRV 71273 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 101991 (Hipparcos Input Catalogue) AE Aqr (Catàleg General d'Estrelles Variables) PLX 4923.01 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) 1RXS J204009.4-005216 (1RXS) SDSS J204009.16-005215.0 (Sloan Digital Sky Survey) SBC9 1254 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics) SBC7 826 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics) PM J20401-0052 (Catalogs of proper-motion stars. I. Stars brighter than visual magnitude 15 and with annual proper motion of 1" or more) Gaia DR1 4226332447299604352 (Gaia DR1) WEB 18437 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 4226332451596335616 (Gaia Data Release 2) 1AXG J204011-0052 2E 4404 AN 342.1931 EM* RJHA 119 EM* CDS 1178 [BM83] X2037-010 [FS2003] 1085 1E 2037.5-0102 2E 2037.5-0102 2XMM J204009.0-005214 |
AE d'Aquari (AE Aquarii) és un estel variable a la constel·lació d'Aquari situat a 332 anys llum del sistema solar. És un estel binari interactuant, on existeix transferència de massa entre les dues components, una nana blanca i un estel taronja; gas procedent d'aquest últim cau en espiral cap a la nana blanca i s'escalfa, produint una emissió de rajos X suaus. Com a conseqüència, AE d'Aquari és una variable cataclísmica que experimenta canvis impredictibles en la seva lluentor, que varia entre magnitud aparent +10,40 i +12,56. El període orbital del sistema és de 9,89 hores.
Al 2005 i 2006, observacions dutes a terme amb el satèl·lit Suzaku van donar a conèixer que la nana blanca d'AE d'Aquari emet polsos de rajos X durs a mesura que gira sobre el seu propi eix; aquests polsos coincideixen amb el seu període de rotació de 33 segons. Aquest comportament és similar al del púlsar del Cranc i el mecanisme que dona origen als polsos prové del fort camp magnètic de l'estel compacte. Algunes nanes blanques com AE d'Aquari giren molt ràpidament i tenen camps magnètics milions de vegades més forts que el de la Terra. Hom pensa que aquests camps magnètics capturen partícules carregades que després envien a l'espai a velocitats properes a la de la llum. Quan les partícules interaccionen amb el camp magnètic, irradien rajos X.
AE d'Aquari constitueix el primer cas on una nana blanca es comporta com un púlsar. Atès que els púlsars són coneguts com a fonts de rajos còsmics, el peculiar comportament d'AE d'Aquari suggereix que les nanes blanques poden contribuir en gran manera a la creació de rajos còsmics de baixa energia en la nostra galàxia.
Referències
- ↑ «Starspots» (en anglès). The Astronomy and Astrophysics Review, 3, 02-05-2009, pàg. 251-308. DOI: 10.1007/S00159-009-0020-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.