Àlex Susanna i Nadal

Aquest article o secció tracta sobre una persona morta recentment.
La informació que conté pot estar obsoleta. Si us plau, no hi introduïu especulacions i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per donar més detalls.
Plantilla:Infotaula personaÀlex Susanna i Nadal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 setembre 1957 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juliol 2024 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Gelida (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
Director de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural
8 març 2016 – 18 juliol 2017 – Jusèp Boya i Busquet →
6è Director de l'Institut Ramon Llull
3 octubre 2013 – 1r març 2016
← Vicenç Villatoro i LamollaManel Forcano i Aparicio → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - filologia catalana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, professor d'universitat, activista cultural, poeta Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAgència Catalana del Patrimoni Cultural (2016–2017)
Institut Ramon Llull (2013–2016)
Fundació Vila Casas Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Premis

Twitter (X): Alex_Susanna Modifica el valor a Wikidata

Àlex Susanna i Nadal (Barcelona, 12 de setembre de 1957 - Gelida, 27 de juliol de 2024)[1] fou un escriptor, professor, poeta i promotor cultural. Va ser director de la Fundació Caixa Catalunya La Pedrera (2004-2010), de l'Institut Ramon Llull (2013-2016) i de l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural (2016-2017).[2][3]

Trajectòria

Com a gestor

Va ser professor de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili (1982-1992), fundador i director de l'Editorial Columna (1985-1999), de la discogràfica Columna Música (1997-2000), i del Festival Internacional de Poesia de Barcelona (1984-2000). També va codirigir la col·lecció de novel·la "El Cercle de Viena", a Viena Edicions. Posteriorment va ser director de Cultura de l'Institut Ramon Llull (2002-2004); director de la Fundació Caixa Catalunya,[4] i director de Cultura de l'Obra Social de CatalunyaCaixa a La Pedrera (2009-2013) [5] El 2013 fou nomenat director de l'Institut Ramon Llull.[6] Tres anys després, el març del 2016 va cedir el càrrec a Manuel Forcano, per passar a dirigir l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural, fins que en fou cessat el juliol de 2017.[7] El gener de 2020 s'incorporà a la Fundació Vila Casas com a director d'art.[8]

Com a escriptor

Era llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona.[9] Entre els seus llibres de poemes figuren Memòria del cos (1980, Premi Miquel de Palol 1979), Els dies antics (1982), El darrer sol (1985), Palau d'hivern (1987), Les anelles dels anys (1991, Premi Carles Riba 1990), Boscos i ciutats (1994), Suite de Gelida (2001) i Angles Morts (2007). Com a prosista, ha publicat Quadern venecià (1989, Premi Josep Pla 1988), Quadern de Fornells (1995), Quadern d'ombres (1999) i Quadern dels marges (2006). Com a crític d'art va publicar nombrosos textos per a catàlegs i articles sobre exposicions. Entre les seves traduccions destaquen les de Monsieur Teste de Paul Valéry (1980, Premi de la Crítica Serra d'Or 1981), Quatre Quartets, de T.S. Eliot (1984 i 2011) i Cal·ligrames d'Apollinaire (2008).[10] També va col·laborar com a articulista en diversos mitjans de comunicació, com l'Avui o El Mundo, entre altres. La seva obra s'ha traduït al castellà, al francès, al portuguès, a l'anglès, a l'italià, al croat, al grec, a l'hebreu, a l'àrab, al xinès i al rus.[11] Era membre de l'Acadèmia Europea de Poesia i era representat per l'Agència Literària Balcells.[12]

Obra

Poesia

  • 1977Abandonada ment.
  • 1979De l'home quan no hi veu. Barcelona: El Mall
  • 1980Memòria del cos. Barcelona: La Gaia Ciència
  • 1982Els dies antics. Barcelona: El Mall
  • 1985El darrer sol. Barcelona: Proa
  • 1987Palau d'hivern. Barcelona: Columna
  • 1988Poesia. Eivissa: Caixa de Balears
  • 1991Les anelles dels anys. Barcelona: Proa
  • 1992Tres nus a les Termòpiles. Maó: Caixa de Balears
  • 1994Boscos i ciutats. Barcelona: Columna
  • 2001Suite de Gelida. Barcelona: Proa
  • 2007Angles morts. Barcelona: Proa
  • 2011Promiscuïtat. Barcelona: Proa
  • 2019Dits tacats. Antologia 1987-2018. Lleida: Pagès

Dietaris

  • 1989Quadern venecià. Barcelona: Destino
  • 1995Quadern de Fornells. Barcelona: Columna
  • 1999Quadern d'ombres. Barcelona: Columna
  • 2006Quadern dels marges. Barcelona: Planeta
  • 2020 — Paisatge amb figures. Barcelona: Proa
  • 2022 — El món en suspens. Barcelona: Proa
  • 2024 — La dansa dels dies. Barcelona: Proa.

Art

Premis i reconeixements

Referències

  1. Nopca, Jordi. «Mor als 66 anys Àlex Susanna, figura clau en la renovació de la cultura catalana», 27-07-2024. [Consulta: 27 juliol 2024].
  2. «ACORD GOV/24/2016, de 8 de març, pel qual es nomena el senyor Àlex Susanna i Nadal director de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural.». Generalitat de Catalunya, març 2016. [Consulta: 19 gener 2017].
  3. «Àlex Susanna, nomenat director adjunt de l'Institut Ramon Llull». Generalitat de Catalunya, 2013. Arxivat de l'original el 2017-01-31. [Consulta: 19 gener 2017].
  4. «Pla estratègic de cultura:Entrevista a Àlex Susanna». Ajuntament de Barcelona, 2006. Arxivat de l'original el 2022-01-25. [Consulta: 19 gener 2017].
  5. Mora, Rosa «La Generalitat propone a Xavier Folch como director del Institut Ramon Llull». El País, 30-05-2004 [Consulta: 9 novembre 2015].
  6. «Àlex Susanna, nomenat director adjunt de l'Institut Ramon Llull». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2017-01-31. [Consulta: 19 gener 2017].
  7. «Jusèp Maria Boya sustituye a Àlex Susanna en Agencia Catalana de Patrimonio» (en castellà). La Vanguardia, 18-07-2017. [Consulta: 10 febrer 2020].
  8. «Àlex Susanna serà el nou director d'art de la Fundació Vila Casas». Ara, 01-10-2019 [Consulta: 10 febrer 2020].
  9. ub. «Universitat de Barcelona - Àlex Susanna imparteix una conferència en la cloenda del curs 2008-2009 del màster de Construcció i Representació d'Identitats Culturals», 08-10-2009. [Consulta: 19 gener 2017].
  10. Abrams, D. Sam «T.S. Eliot: "llegiu-lo"». Cultura (El Punt Avui), 16-01-2015, p. 32.
  11. «Àlex Susanna i Nadal». Poetàrium. (Institut Ramon Llull). [Consulta: 20 novembre 2015].
  12. «Àlex Susanna». Agencia Literaria Carmen Balcells. Arxivat de l'original el 2020-05-14 [Consulta: 19 gener 2017].
  13. Rodríguez, Xosé Manoel «Grandes, Dina Salústio, Alex Susanna e Landa gañan os premios Rosalía de Castro» (en gallec). La voz de Galicia, 10-09-2016 [Consulta: 5 setembre 2021].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àlex Susanna i Nadal
  • Àlex Susanna i Nadal al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  • Vegeu aquesta plantilla
1968: Terenci Moix  · 1969: Baltasar Porcel  · 1970: Teresa Pàmies  · 1971: Gabriel Janer  · 1972: Alexandre Cirici  · 1973: Llorenç Villalonga  · 1974: Marià Manent  · 1975: Enric Jardí  · 1976: Carles Reig  · 1977: Josep M. Castellet  · 1978: Maria Àngels Anglada  · 1979: Jaume Miravitlles  · 1980: Jordi Sarsanedas  · 1981: Josep Piera  · 1982: Olga Xirinacs  · 1983: Pau Faner  · 1984: Norbert Bilbeny  · 1985: Gerard Vergés  · 1986: Maria Mercè Roca  · 1987: Albert Manent  · 1988: Àlex Susanna  · 1989-1990: Miquel Àngel Riera  · 1991: Xavier Rubert de Ventós  · 1992: Jordi Coca  · 1993: Xavier Roca  · 1994: Carme Riera  · 1995: Isabel Olesti  · 1996: Pep Subirós  · 1997: Miquel de Palol  · 1998: Valentí Puig  · 1999: Francesc Puigpelat  · 2000: Empar Moliner  · 2001: Jordi Llavina  · 2002: Eva Piquer  · 2003: Hèctor Bofill  · 2004: Robert Saladrigas  · 2005: Sebastià Alzamora  · 2006: Lluís Maria Todó  · 2007: Martí Domínguez  · 2008: Melcior Comes  · 2009: Gaspar Hernàndez  · 2010: Llucia Ramis  · 2011: Cristian Segura  · 2012: Rafael Nadal  · 2013: Genís Sinca  · 2014: Albert Villaró  · 2015: Andreu Carranza  · 2016: Lluís Foix  · 2017: Xavier Theros  · 2018: Antoni Bassas  · 2019: Marc Artigau i Queralt  · 2020: Laia Aguilar  · 2021: Maria Barbal  · 2022: Toni Cruanyes  · 2023: Gemma Ventura  · 2023: Jaume Clotet


Registres d'autoritat
Bases d'informació